Així, doncs, tant els ciutadans corrents com les elits, (per motius antagònics) estan perdent la fe en els governs democràtics i la seva idoneïtat per reestructurar la societat d'acord amb els imperatius del mercat. Els sindicats, en molts països estan en declivi i la política econòmica s'ha lliurat a bancs centrals independents. La protecció institucional de l'economia de mercat en relació amb les interferències democràtiques ha avançat en les últimes dècades.
La deterioració del deute públic relacionat amb les baixades generals dels nivells de tributació, està essent utilitzada políticament per justificar les retallades en la despesa estatal i la privatització dels serveis públics, constrenyin la intervenció democràtica redistributiva en l'economia capitalista. Un aspecte essencial de la retòrica antidemocràtica actual és la crisi fiscal de l'estat contemporani, com es veu reflectit en l'augment del deute públic des de la dècada de 1970. Tanmateix, dècades de desigualtat creixent, així com la impotència dels governs abans, durant i després de la crisi de 2008, han deixat dubtes sobre aquesta capacitat.
La legitimitat de la democràcia de postguerra es basava en la premissa que els estats tenien la capacitat d'intervenir els mercats i corregir els errors en pro del benefici dels ciutadans. No obstant això, actualment han tornat a emergir els dubtes sobre la compatibilitat d'una economia capitalista i un sistema de govern democràtic. Encara que el capitalisme i la democràcia s'han considerat adversaris durant molt temps, l'acord de la postguerra va semblar aconseguir la seva reconciliació. La crisi del capitalisme planteja necessàriament el declivi de la relació entre capitalisme i democràcia. Taxes de creixement mitjà anual de 20 països de l' OCDE 1970-2010 Un problema amb la democràcia Streeck va escriure aquest article per tractar de la crisi del capitalisme, destacant tres tendències a llarg termini en les trajectòries dels països capitalistes rics i altament industrialitzats: primer, el declivi persistent de la taxa de creixement econòmic segon, el persistent deute global en els principals estats capitalistes, on els governs, les llars i les empreses financeres i no financeres porten més de quaranta anys acumulant obligacions financeres i tercer, la desigualtat econòmica tant d'ingressos com de riquesa. L'any 2014, Streeck va escriure un article a New Left Review titulat «Com acabarà el capitalisme?», en el qual va plantejar la crisi del capitalisme que es palesa en una llarga sèrie de problemes polítics i econòmics que tenen el seu origen en el final de la prosperitat de la postguerra mundial a mitjans de la dècada de 1960. Crítiques al capitalisme Com acabarà el capitalisme? El 2014 es va jubilar arribant a ser-ne Director Emèrit. El 1995 va tornar a Alemanya per ocupar el lloc de Director de l' Institut Max Planck per als Estudis Socials i professor de sociologia de la Facultat d'Economia i Ciències Socials de la Universitat de Colònia. Entre 1988 i 1995 va treballar com a professor de sociologia i relacions industrials de la Universitat de Wisconsin. En aquell mateix any va ser professor assistent de sociologia al Departament d'Economia i Ciències Socials de la Universitat de Münster. Entre 1976 i 1980 va ser investigador de l'Institut Internacional de Gestió a Berlín mentre realitzava estudis de sociologia a la Universitat de Colúmbia on es va graduar el 1974. Es va graduar el 1972 en sociologia a la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt del Main. Wolfgang Streeck va néixer el 27 d'octubre de 1946 a Lengerich. 2.2 La crisi del capitalisme democràtic.